Recer de tempestes,
refugi en la nit,
descans de conquestes,
és sempre el teu pit.
Abraça’m i oblido
que tinc tanta por,
que sempre claudico
davant la foscor.
Estima’m amant
que l’alba ja arriba.
El dia és sagnant,
cruel és la vida.
Estima’m amant,
abraça’m i estima’m.
MONTSERRAT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada