Tot viatge s’inicia en la nit de la incertesa,
amb passos vacil·lants, dubtes i obstinada fermesa.
Fugint dels antics records per tornar-los a comprendre,
evitant l’aparent camí d’horror, rebuig i cendra.
Ignorant les desertes paraules de veus amigues,
l’esperit, amb un gest conscient, rebutja els miratges,
que adormen els sentits, la ment, el cos, els fràgils actes,
i resta sol en el laberint de foscors antigues.
El depredador s’esmuny pels vials de l’aparença.
Però la voluntat és forta, oblida la temença.
La lluita és dolor i sang. Udolen déus i tenebres,
se saben derrotats, sense aliances ni més treves.
Sorgint de les ruïnes d’una poderosa ciutat,
reneixo de la fosca nit amb el foc de l’albada.
Molt lluny roman l’angoixa, les mentides i el combat,
i amb ulls serens i plàcids contemplo el mar blau en calma.
MONTSERRAT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada