L'EXÈRCIT DE LA NIT

- No tems la nit que lentament s’acosta?
El dia morirà, ofegat de foscor.
Les ombres s’alçaran, plenes d’odi i rancor.
Oblidada la llum, orfes de pau i amor,
caminarem d’esma, sense rumb ni raó.


No tems la nit que lentament s’acosta?
Mortes les esperances, sense poder morir,
condemnats a la vida, sense poder fugir.
El regne de l’horror s’estendrà per la terra
eixorca i maleïda, ferida per la guerra.


S’acosta lentament l’exèrcit de la nit.
Amic, la por governa. Escoltes el meu crit?
desperta’t del teu somni! desperta’t de la mort!
Les tenebres em miren, no batega el teu cor.
A l’hora de la posta, la ment ja s’ha rendit.


S’acosta lentament l’exèrcit de la nit.
No tems la nit que lentament s’acosta?


- No.


MONTSERRAT