CONFESSIONS DES DE L’ABISME

Sóc tomba de paraules i de somnis purs
no dits. A la deriva per mars clarobscurs
de voravies grises implorant perdó
per grans crims no comesos... no, encara no.


Suplico barbotejant per un tros de dia
que porta el meu nom. És altiva gosadia
cercar en aquesta vida un xic de sol somort,
llum en l’abisme del dolç batec i la mort.


Sóc tomba de paraules i de somnis purs
no dits. Temo la fermesa dels contramurs
que empresonen un jo amarg que desitja viure,


que anhela el compromís total amb l’existència,
i alliberar els mots per tal de poder escriure
un nou camí preuat, lluny de la indolència.


MONTSERRAT