Recordo els cossos, nus
de tota mentida, extasiats,
cercant una fugida
de les cruels ombres de l'ahir.
Ets foc, pell ardent!
Ona de mar brava,
flama de desig,
flama que no s'apaga.
Ignora la llum de l'alba
i estima'm un altre cop,
estima'm una altra vegada.
Pels camins desclosos de l'avenir,
fujo del fat tediós que m'acorrala.
Ja no temo tant la mort,
quan la nit em crema l'ànima.
MONTSERRAT
de tota mentida, extasiats,
cercant una fugida
de les cruels ombres de l'ahir.
Ets foc, pell ardent!
Ona de mar brava,
flama de desig,
flama que no s'apaga.
Ignora la llum de l'alba
i estima'm un altre cop,
estima'm una altra vegada.
Pels camins desclosos de l'avenir,
fujo del fat tediós que m'acorrala.
Ja no temo tant la mort,
quan la nit em crema l'ànima.
MONTSERRAT
Poema creat durant un claustre per debatre el pla estratègic de centre. Sense comentaris.
ResponEliminaPla estratègic: ataquem amb els arcs des de les defenses dementre un dels nostres esquadrons ataca per la dreta, aquest esquadró serà el teu, Curufinwë. Quan l'exercit enemic estigui distret i concentrat a la dreta, sortiran, de cop, els elfs den Fëanáro per l'esquerra i atacaran a la rereguarda. Llavors i només llavors Jo amb tota la resta de l'exercit atacarem per davant, de cara, sense por a cap ombra...
ResponElimina