dimecres, 25 de setembre de 2013


78

És només al seu costat
que es transforma la tristesa
del teu rostre en un somriure.
Mires diferent la vida:
vols viure, viure, viure, viure
sols per complir la promesa:
lluitar per la llibertat!
Com miracle d’un vell druida
veus que la terra no és buida:
és plena de sang. De vida!

ELOI BELLÉS

2 comentaris:

  1. La sang és vida! (clucada d'ull al Comte transilvà).
    Lluitar per la terra? sí, però quina terra? la del 78? sí, però i la d'ara? On és Catalunya? per què quan miro al meu voltant no la trobo? A qui he d'entregar la meva vida? i no és la meva vida massa preuada per menystenir-la en una lluita ja perduda? No seria misericordiós acabar amb el sofriment d'un país moribund? i tanmateix, per què pensar en rendir-me em regira l'ànima? cal retornar als valors purs, a la pàtria antiga (no pas carrinclona), sinó aquella que t'abraça i dóna escalfor quan el fred et glaça els ossos. Cal lluitar i no deixar-se vèncer per la desesperança, malgrat que la nit sigui tan fosca i l'enemic tan gran i poderós.

    Un bon poema, Eloi. Convida a la reflexió.

    ResponSuprimeix
  2. Especificacions del poema fets per part del seu autor sobre el títol del poema (no em faig responsable d'alguns dels seus comentaris):
    78 a part de l'any que van aprovar la nostra estimada prostitució (dic, constitució) que ens lliga a l'etern estat, és també la xifra que surt en sumar el numeral que ocupa cadascuna de les lletres de la paraula CATALUNYA dins l'alfabet català.

    ResponSuprimeix