diumenge, 2 de desembre de 2012

LAURA

Fou la daurada sageta
calma enmig de l’huracà:
candent encara en la boira
de son aspre cor entrà.
Només per alliberar-lo;
per, finalment, entregar
aquest cor al voler d’Eros.
El desè, que el primer fou
dels mesos, ja s’ha cremat.
Salades foren les perles 
que brollaren d’alegria
de sa càlida mirada
besant el feliç somriure
que tornà al rostre de LAURA.


ELOI BELLÉS

Cap comentari:

Publica un comentari